Quin temps tindrem...

Si ho vols saber... clica'm!

Algunes recomenacions per sopar a Sitges

No ens amaguem de que ens encanta Sitges... i hi ha alguns restaurants que no us podeu deixar passar... us els posem aquí per si voleu fer la reserva per Sopar. A partir de les 21h és una bona hora...

(eviteu els restaurants per guiris!!!)

Per mi, el millor per un sopar amb la parella o amb uns bons amics... és LA SALSETA (clica'm per més info i reserves) És un restaurant Slow Food... vol dir que tots els seus productes son de proximitat i molts d'ells de producció ecològica. I tenen una bona carta de vins. (És on van els Sitgetans de tota la vida ...No hi trobareu masses turistes!!)

Pels que sigueu exclusius... us proposo LA NANSA (clica'm per més info i reserves) Es pot assaborir un dels millors plats de la comarca...

Per tapes... les tabernes vasques son de bon fer... GURIA TABERNA , o bé el PIC NIC, al Passeig.

Per un clàssic de tota la vida... SITGES BON ESTAR

I si voleu cuina de fussió... (diuen que és una passada -jo no hi he estat encara- us recomanem SATTHAI LOUNGE

Considerat per molts com un dels millors restaurants de Sitges... LA FRAGATA

Bé... si trieu alguna d'aquestes propostes, ja em direu si us ha agradat...

Guia de Viatge.

Dissabte 9 d'abril.

Sortida a les 7 del matí a la Carretera de Vilassar, al costat del Restaurant Els Caçadors. Anem aprop, però tenim moltes coses per fer!

Matí dissabte. Caminada guiada al parc Natural del Garraf per descobrir els seus paisatges, la flora i la fauna. Dinar de pic-nic (cal portar-se'l)
Hi haurà una activitat alternativa més suau pels que no facin la caminada.

Tarda. Visita guiada de Geltrú i  Vilanova.

Allotjament a l'Hotel Subur Marítim al Passeig Marítim de Sitges. 

Sopar lliure per Sitges. Us donarem algunes adreces pel bon gourmand i de tots preus...

Nit de Ballaruca al Carrer del Pecat ...!!! Pel que no vulgui anar a dormir d'ora.

Diumenge 10 d'abril

Passejada matinal pel Passeig, de l'Església a Terramar i primera remullada de peus al Mediterrani del 2016... deixa't seduir per la Primavera!

Esmorzar bufet.

Passejada guiada pel Sitges Invisible (als ulls dels turistes) -on descobrirem el nucli antic, les seves cases d'americanos, edificis modernistes... i descoberta dels Museus del Cau Ferrat i el Palau Mar i Cel, recentment restaurats. Visita guiada i entrades incloses al preu de la sortida. No us deixeu la càmara de fotos!

Dinar Mariner al Restaurant Cau del Vinyet. 30 €. (és opcional, si voleu venir i no us heu apuntat, digueu-nos-ho)

Pica-pica  en medio de la mesa

Zurito de Ensalada Xató

Boquerones al parmesano

Jamón Ibérico con Pan  con Tomate

Croquetitas Caseras

Calamarcitos con pimientos del padrón

-

Paella Marinera

-

Espuma de crema catalana con arroz verde, limón y albahaca

-

Cafés e Infusiones

Bodega

Vino Blanco y tinto de la casa D.O Penedès, cervezas, refrescos y aguas minerales

 

Tarda: Visita al poble de Garraf i al llegat de Gaudí de la Vila.

Retorn a casa.

Garraf-La Pleta-Garraf: la caminada del dissabte al matí.

Us proposem una caminada no gaire difícil. Anirem des del poble del Garraf fin a la Pleta, on hi es el Centre d’Informació del Parc del Garraf i tornarem pel mateix camí.

Tot i no ser gaire dificil, es tot de pujada a l’anada (6,5km) i baixada a la tornada.
Ens ho pendrem amb calma per poguer gaudir del paissatge i no forçar gaire. Anem i tornem pel mateix lloc.

Distancia 13 km
Desnivell: 450m
Dificultat: Baixa/Mitjana
Lloc de l’activitat: Parc del Garraf

La ruta s'inicia al poble de Garraf, seguint el GR-92 i s’endinsa en el masís del Garraf per un sender molt bonic pel mig del bosc tot vorejant les costes fins que, en un gir a l’esquerra, s’enfila cap a la Pleta, on es el Centre d’informació del Parc Natural del Garraf i on ens aturarem per fer l'Itinerari Botànic i dinar.

I per tornar sols cal desfer el camí que hem fet fins arribar novament a Garraf, on aprofitarem per visitar el poble i el seu Celler.

Important: cal anar ben calçat amb botes de Muntanya. Els camins acostumen a ser pedregossos i amb sabatilles d’esport o bambas els peus poden acabar dolorits o ferits. Es recorda de portar aigua, bastons, gorra o barret, crema solar i, l'esmozar i el dinar (entrepans o carmanyoles). I si voleu portar quelcom per compartir (fruits secs, xocolata, galetes, patates xips, etc.), també. 

I parlant del poblet del Garraf:... és un nucli de població del municipi de Sitges que és a l'est del terme a la zona litoral del Massís del Garraf i envoltat pel Parc Natural del Garraf. Hi arriben la carretera C-31 (Les Costes del Garraf) i la RENFE-Estació de Garraf. Garraf és un lloc d'estiueig i té una platja freqüentada, on s'han filmat diversos anuncis de televisió, que forma una petita cala amb pintoresques casetes que contrasta amb el rocallós Massís del Garraf. El port de Garraf és actualment d'ús exclusivament esportiu. Té estació de ferrocarril i una esglesiola, dedicada a santa Maria Estrella del Mar. Hi ha també el celler Güell, edifici de Francesc Berenguer i/o d'Antoni Gaudí (atribució discutida) visible des de la carretera i que forma part d'un restaurant.


El Celler Güell és una edificació modernista al nucli de Garraf, en el municipi de Sitges (comarca del Garraf).

L'any 1871, Eusebi Güell i Bacigalupi adquirí al Patrimoni de l'Estat l'antiga masia del Garraf amb els seus terrenys per fer-hi edificar un pavelló de caça, que no s'arribà a fer. Temps després encarregà un celler amb habitatge annex.

És un conjunt d'edificacions -celler, residència i capella- en estil gaudinià. D'autoria i datació discutida, alguns historiadors l'atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres, que l'hauria bastit en la darrera dècada del 1800, i altres autors, com l'expert gaudinià Joan Bassegoda i Nonell, en fan co-autor el mateix Gaudí.

En destaquen els arcs parabòlics, l'ús del ferro forjat i l'obra vista, l'asimetria i diverses referències medievalistes. De composició orgànica, mur lateral i teulada es fonen en un únic prisma triangular ajagut sobre una de les cares.
La construcció ha esdevingut modernament un establiment de restauració.

Construït a les costes de Garraf, a la carretera que uneix Barcelona amb Sitges. El 1882 Gaudí havia projectat per a la família Güell, i per ser ubicats en aquests terrenys, un pavelló de caça que no va arribar a construir-se.

Malvasia de Sitges... Dolç i sec encanteri vinícola!

Existeixen referències històriques del 1300 que descriuen l'existència al Garraf de vinyes de malvasia i del vi de malvasia com una continuació de la malvasia grega o de Candia. El nom prové de la forma llatina de la ciutat de Monemvasia (malvasia), a la costa del mar Egeu, al sud de Grècia, des d'on sembla que va ser importada.

El vi malvasia de Sitges s'elabora només a partir de la varietat de raïm malvasia, la qual només es conrea en els camps d'aquesta localitat. El particular bouquet d'aquest vi respon a, no només la varietat, sinó també a la verema tardana, l'elevat grau i acidesa, i la proximitat al mar. S'elabora la malvasia seca, feta de la fermentació normal del most, i la malvasia doça, més coneguda i feta com una mistela, afegint alcohol al most abans de la fermentació. S'acostuma a consumir fresca o a temperatura ambient, per postres o per berenar, acompanyant unes postres. També s'empra en l'elavoració d'alguns plats cuinats.

Al principi del segle XVIII, els ceps de malvasia ocupaven una quarta part de la terra que es cultivava al terme municipal. Durant aquella centúria i la següent, la malvasia s’exportà arreu d’Europa i també a les colònies d’Ultramar, convertint-se així en un dels vins catalans més apreciats fora de les nostres fronteres.

L’arribada de la fil·loxera i l’aparició del xampany, el darrer quart del segle XIX, marcaren l’inici de la decadència de la malvasia.

Conscient que la malvasia acabaria desapareixent del tot, poc abans de morir, el diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) va voler evitar-ho llegant a l’Hospital de Sant Joan Baptista una vinya situada a Aiguadolç i també el negoci familiar d’elaboració de malvasia.

És, doncs, gràcies a aquest llegat que avui dia Sitges, a  través de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista, continua gaudint d’aquest producte, el qual, ara per ara, és el més genuí que podem oferir als nostres visitants.

Que es fa amb la Malvasia?

Malvasia Dolça. Vi  licorós de malvasia de Sitges, envellit en bóta de castanyer. De color ocre, amb tons ataronjats i torrats suaus. Complex en aromes, amb notes de fruits secs torrats,
herbes aromàtiques mediterrànies i fruites madures. Pas de boca molt llaminer, però alhora fresc i àcid.
Malvasia de Sitges. Vi Sec. 100% Malvasia de Sitges. Fermentat i envellit en bóta de castanyer. De color ocre, amb tons ataronjats i torrats suaus. Complex en aromes, molt marcats
d’herbes aromàtiques mediterrànies, notes de prunes, figues i fruits secs torrats. Pas de boca sec, però alhora suau, agradable i sedós. Mineral, fresc i àcid al paladar.
Moscatell. Vi licorós de moscatell, envellit en bóta de castanyer. De color ocre, amb un to torrat mitjà. Aromes molt característics de la varietat, amb notes de fruits secs torrats
i fruites madures. Pas de boca molt llaminer i voluminós.
Blanc Subur. Vi blanc sec. 100% malvasia de Sitges. De color daurat pàl·lid i quadre aromàtic molt ampli, amb notes de fruites i de flors mediterrànies. Agradable i voluminós en boca,
on  l’acidesa el fa fresc i amable.

Quadern d'una visita al Sitges Invisible (pels turistes)

Podem començar aquesta ruta des de la plaça de l'ajuntament, on podem fer una volta a l'edifici de l'Ajuntament de Sitges, de 1887-1889, construït en el lloc on antigament es trobava el castell medieval. Es considera que és d'un estil gòtic civil català pels detalls ornamentals de les finestres i els escuts.

Mirant de front l'ajuntament, si comencem la volta pel costat dret, ens trobem primer amb els jardins i estàtua del Doctor Robert, i a continuació ens trobem els edificis de la Rectoria (casa del rector), l'Arxiu Històric Municipal (consultar horaris d'obertura si es vol visitar, té documents històrics i administratius. +34 93 811 76 28) i la biblioteca Santiago Rusiñol, amb un fons bibliogràfic i patrimonial que la caracteritza com una biblioteca especialitzada en els moviments artístics i literaris de finals del s. XIX i principis del s. XX.

Al costat esquerre del mercat vell, surt un petit carrer estret: carrer d'en Bosc, que voreja l'edifici per darrere i va a parar al carrer de la Davallada. En aquest petit carrer es troba "El Palau del Rei Moro" (casa migeval seu de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges) i al costat, la Pinacoteca de Sitges (Fundació Stämpfli). Aquest carrer és un dels més antics de Sitges i constitueix un antic camí de ronda que seguia el perfil de la muralla a la qual es van construir unes cases de pedra en el s. XIV i que avui dia les contemplem restaurades. És un racó amb molt d'encant que val la pena visitar.

Sortint del carrer d'en Bosc, i baixant el carrer de la Davallada, trobem a mà esquerra un petit parc infantil amb gronxadors on els nens poden jugar i passar una estona entretinguts mentre els adults poden prendre un aperitiu en una de les tauletes del Bar La Guineu que dóna als gronxadors (és com un parc interior protegit per la muralla que és la part de darrere del carrer d'en Bosc). Aquest petit parc està al davant de l'edifici "Miramar", on es realitzen exposicions molt interessants organitzades pel Consorci del Patrimoni de Sitges.

Sortint dels gronxadors de la Davallada, proposem agafar el carrer Barcelona (a mà esquerra baixant el carrer Davallada o des del mateix parc, es creua per dins del Bar La Guineu i es surt al carrer Barcelona), que és un carrer amb antigues cases de pescadors, algunes d'elles restaurades i altres noves. Es camina pel carrer Barcelona en sentit oposat al mar i al final del carrer es pren el carrer Àngel Vidal (atenció perquè té la sortida dels cotxes del pàrquing del Retiro). En aquest carrer, al número 10, trobem "El Pati Blau", famós per haver estat inspiració d'una de les obres de teatre de major notorietat de Santiago Rusiñol publicada el 1903 sota el nom de El Pati Blau, de fet a la façana trobem una placa amb rajoles que reprodueix un passatge del llibre "Llibre de Sitges" de Ramon Planas que diu "Fou l’amor a primera vista. Rusiñol, com Roig i Soler i com Mas i Fontdevila, s’havia enamorat de la llum de Sitges. I cosa que encaixava perfectament amb el seu temperament romàntic, amb el fons de tristesa que amagava sota la rialla, s’enamorà també dels nostres patis, del “pati blau”". "Santiago Rusiñol també va pintar aquest pati blau el 1891, actualment aquest quadre es troba al Museu de Montserrat.

Continuem pel Cr. Àngel Vidal fins al Cap de la Vila. Acabant el carrer Àngel Vidal, arribem al Cap de la Vila, centre històric de Sitges i on es troba un conegut edifici del poble, amb una característica torre amb rellotge, la Casa Bartomeu Carbonell i Mussons, també coneguda com la Casa del Rellotge. És una construcció modernista de 1915, encarregada per Bartomeu Carbonell i Mussons (importador de teixits) a l'arquitecte Ignasi Mas i Morell (autor també de la plaça de toros Monumental de Barcelona). El més destacable de l'edifici és la torre amb cinc teuladetes petites decorades amb l'anomenat "trencadís" o trossets de ceràmiques de colors (s'assembla a l'estil de Gaudí), i la tribuna de fusta del segon pis.

Al Cap de la Vila es troba Gassó fotògraf, una casa de fotografia de les més antigues de Sitges i que té reportatges de la vida del poble des de 1955. En les seves vitrines sempre es poden veure els últims reportatges realitzats de moments de la vida de Sitges i dins es poden observar fotografies curioses de fa més de 50 anys.

Allà retornarem a l'esglèsia pel Carrer Major.

A continuació visitem l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. De l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla (la Punta) d'estil barroc (s. XVII), podem dir que té una forma asimètrica però que és el perfil més característic de Sitges i potser la seva "foto més representativa". Ha sofert moltes modificacions posteriors però està enclavada en el mateix lloc on anteriorment hi va haver una romànica i una altra gòtica (del 1322). A l'església es conserven diversos retaules, el principal és el de Sant Bartomeu i Santa Tecla, renaixentista del 1499, obra de Nicolau de Credença i està ubicat darrera de l'Altar Major, representa els dos patrons de Sitges i és l'únic que queda del retaule original.

                   

En els laterals, en les diferents capelles es poden observar els retaules barrocs de la Verge del Remei, de Sant Elm, Sant Pere, la Immaculada, el Rosari i la Verge dels Dolors.

Sota el cor es troben els sepulcres de Bernat de Fonollar, Galceran de Ribes i Galceran de Pacs.
A l'església es troben diversos altars a banda i banda de la planta. A la banda esquerra mirant l'Altar Major, començant pel que està més prop de l'entrada de  l'església trobem seguint per ordre fins l'Altar Major: retaule de les "ànimes del purgatori", altar de Sant Ramon de Penyafort, altar de la Verge del Remei i Sant Josep (1695), altar de Sant Telm, altar de Sant Pere, altar de Sant Francesc de Paula i altar de la Pietat i el Sant Sepulcre. A la part dreta de la planta de l'església mirant cap al altar major, començant per la part més propera a la porta i seguint per ordre fins a arribar l’Altar Major trobem: el Baptisteri (decorat amb pintures de Pere Pruna), el Sant Crist , l'entrada a la Capella de Santíssim (s. XIX amb pintures de Darius Vilàs) i des de la qual es pot accedir a la Capella de l'Ecce Homo (s. XIX), l'Altar de la Puríssima (1694), l'altar de la Verge del Roser, la capella lateral de la Verge de Montserrat (decorada amb pintures de Pere Pruna) i al costat just de l'Altar Major es troba l'accés a la Sagristia.

Destaca l'òrgan situat al costat dret de l'església (mirant al Altar Major), és d'estil Barroc. Està datat de 1690, encara que es va considerar com totalment acabat el 1699. És un òrgan en que als costats de la barana hi ha imatges dels apòstols i als costats de la caixa hi ha unes escultures de 4 àngels músics. A la part més alta de l'òrgan hi ha un fris i una cornisa amb dos àngels sostenint el medalló amb l'escut de Sitges i la imatge de la Immaculada Concepció. L'associació "Amics de l'Orgue de Sitges" s'encarrega de la seva conservació i realitza concerts de tant en tant per a la seva promoció.

Sortint es poden contemplar les vistes des de la plaça del Baluard sobre el Passeig de la Ribera, la Fragata, l'escalinata que baixa des de la Punta fins a la plaça de la Fragata. Veure el canó del Baluard apuntant cap al mar i des d'aquí visitar els museus Cau Ferrat i Maricel que es troben pràcticament al costat.

La comarca del Garraf, entre el Penedés i el Baix Llobregat

El Garraf (també anomenada Penedès Marítim o Marina del Penedès) és una de les quatre comarques de Catalunya en què va quedar dividit el Penedès en la divisió comarcal de 1936. El nom prové de l'àrab "garrafa"غراف, que vol dir "sínia" o "lloc d'aigües abundants". Limita amb l'Alt Penedès pel nord; amb el Baix Llobregat per l'est; amb el Baix Penedès per l'oest i amb la mar Mediterrània pel sud.

El Garraf té una superfície de 185,10km2, dels quals 139,35Km2 són no urbanitzables. La comarca es divideix en sis municipis, quatre litorals i dos de muntanya. Els municipis que tenen costa són Cubelles, de 13,5 km2 i 13.995 habitants a l'any 2010; Vilanova ila Geltrú(capital de la comarca), de 34km2 i 66.532 habitants; Sant Pere de Ribes, de 40,8km2 i 28.399 habitants i Sitges, de 43,80Km2 i 28.130 habitants. Els dos municipis de muntanya són Canyelles, de 14,20km2 i 4.196 habitants i Olivella, de 38,8Km2 i 3.405 habitants

El Garraf és una comarca petita en dimensió i en nombre de municipis (sis), el seu territori posseeix un alt valor paisatgístic i mediambiental, tant el terrestre com el marí. Té una alta qualitat de vida pel valor de les seves platges, el seu paisatge natural i urbà i per la seva estructura comercial, d'oci i gastronòmica. Es troba geo-estratègicament en una situació de gran oportunitat, amb bones infraestructures i contigua a dues àrees de forta i dinàmica activitat econòmica com són l'Alt Penedès i Barcelona. Té una estructura d'activitat econòmica diversificada.

La Comarca del Garraf limita geogràficament al nord i en gran part de l'oest amb el Massís del Garraf i al sud amb el Mar Mediterrani. El 75% de la població es concentra a la plana del Garraf, que defineix les seves vores en el canvi de pendent del territori el qual adquireix un percentatge superior al 20%, límit permès legalment per a classificar àrees urbanitzables. El Garraf delimita administrativament a l'est amb la comarca del Baix Llobregat, al nord amb l'Alt Penedès i a l'oest amb el Baix Penedès.